PIZARRO ASSEGURA QUE "ESPANYA NO VA BÉ" I SOLBES DEMANA CONFIANÇA DAVANT DE "LES TURBULÈNCIES" UN DEBAT D'ALTURA AMB ELS PAPERS INVERTITS

El primer gran debat electoral, celebrat anit entre Pedro Solbes i Manuel Pizarro, no va defraudar. Va ser una discussió d'altura, en la que es va parlar de xifres i de polítiques econòmiques i tot això sense recórrer a les desqualificacions personals, la qual cosa és molt d'agrair. No cap el menor dubte que el debat d'anit va servir perquè els ciutadans puguen disposar de majors elements de juí a l'hora de votar que és del que es tractava.
S'esperava un Solbes malalt, deprimit i afectat per les males expectatives econòmiques. Però va aflorar un Solbes segur de si mateix, agressiu i dominador de l'escenari. S'esperava un Pizarro contundent, crític implacable de la política econòmica i de les servitud del PSOE en aquesta legislatura. I va aparéixer un Pizarro moderat, prudent i fins a elegant amb l'adversari.
Això va condicionar el desenrotllament d'un debat en què Solbes va paréixer portar la iniciativa, utilitzant un to professoral amb el seu antagonista, a qui li va faltar tal vegada un punt d'agressivitat que va exhibir el ministre. Feia la impressió que els papers estaven regirats el senyor un Solbes a l'atac i un Pizarro que s'esforçava per demostrar moderació, tal vegada condicionat pels dur atacs previs del PSOE contra la seua persona.
Entrant en el fons del debat, Pizarro va subratllar d'entrada que “ Espanya no va bé”, enumerant de forma convincent un sèrie d'indicadors objectius de la inflació, el dèficit per compte corrent, l'elevat endeutament familiar i el creixement de la desocupació al desembre i gener. El representant del PP va oferir una política econòmica de consens, basada en la reducció d'impostos i Solbes va emfatitzar les diferències presentant-se com a adalil d'una major protecció social.
Solbes va intentar desviar l'atenció sobre la crisi econòmica espanyola mitjançant l'hàbil estratègia de traslladar la discussió al terreny tècnic. Pizarro no va ser capaç de desfer-se d'aquesta trampa i posar suficient èmfasi en tant que hi ha criticable en la conducta del govern durant la legislatura com la seua falta de pes en els fòrums econòmics internacionals, les martingales de l'Oficina Econòmica de Moncloa, la demagògia d'iniciatives com el xec beu o l'absència de reformes en pro de la competitivitat. Sens dubte, per això, va perdre un 37% enfront del 47% que va votar a Solbes en el sondeig de A3.
Al final de la seua intervenció, Solbes va acusar de “catastrofisme” al PP darrere d'haver insistit que Espanya no està en crisi, sinó que només és víctima de “algunes turbulències”. El ministre no va estar gens convincent en aquest assumpte i no va ser capaç de respondre a Pizarro quan va posar sobre la taula que la recaptació de l'IVA ha caigut un 16% al Gener, la qual cosa demostra un inquietant descens de l'activitat econòmica.
Açò és l'essencial: que les coses comencen a anar malament i que Solbes va fingir ahir que van prou bé. No és cert. No hi ha mes que fer una ullada als principals indicadors de l'economia en els últims mesos, a les prediccions de les institucions i, sobretot, a aqueix butxaca dels ciutadans a qui va apel·lar Solbes, que és el més aquesta patint el deteriorament de la situació.

PIZARRO ASEGURA QUE "ESPAÑA NO VA BIEN" Y SOLBES PIDE CONFIANZA ANTE "LAS TURBULENCIAS"
UN DEBATE DE ALTURA CON LOS PAPELES INVERTIDOS


El primer gran debate electoral, celebrado anoche entre Pedro Solbes y Manuel Pizarro, no defraudó. Fue una discusión de altura, en la que se habló de cifras y de políticas económicas y todo ello sin recurrir a las descalificaciones personales, lo cual es mucho de agradecer. No cabe la menor duda de que el debate de anoche sirvió para que los ciudadanos puedan disponer de mayores elementos de juicio a la hora de votar que es de lo que se trataba.
Se esperaba un Solbes enfermo, deprimido y afectado por las malas expectativas económicas. Pero afloró un Solbes seguro de sí mismo, agresivo y dominador del escenario. Se esperaba un Pizarro contundente, crítico implacable de la política económica y de las servidumbre del PSOE en esta legislatura. Y aparecio un Pizarro moderado, prudente y hasta elegante con el adversario.
Ello condicionó el desarrollo de un debate en el que Solbes pareció llevar la iniciativa, utilizando un tono profesoral con su antagonista, al que le faltó tal vez un punto d agresividad que exhibió el ministro. Daba la impresión de que los papeles estaban trastocados don un Solbes al ataque y un Pizarro que se esforzaba por demostrar moderación, tal vez condicionado por los durisimos ataques previos del PSOE contra su persona.
Entrando en el fondo del debate, Pizarro subrayó de entrada que “ España no va bien”, enumerando de forma convincente un serie de indicadores objetivos de la inflación, el déficit por cuenta corriente, el elevado endeudamiento familiar y el crecimiento del paro en diciembre y enero. El representante del PP ofreció una política económica de consenso, basada en la reducción de impuestos y Solbes enfatizó las diferencias presentándose como adalid de una mayor protección social.
Solbes intentó desviar la atención sobre la crisis económica española mediante la hábil estrategia de trasladar la discusión al terreno técnico. Pizarro no fue capaz de zafarse de esta trampa y poner suficiente énfasis en lo mucho que hay criticable en la conducta del gobierno durante la legislatura como su falta de peso en los foros económicos internacionales, los chanchullos de la Oficina Económica de Moncloa, la demagogia de iniciativas como el cheque bebe o la ausencia de reformas en pro de la competitividad. Sin duda, por eso, perdió un 37% frente al 47% que votó a Solbes en el sondeo de A3.
Al final de su intervención, Solbes acusó de “catastrofismo” al PP tras haber insistido que España no está en crisis, sino que sólo es víctima de “algunas turbulencias”. El ministro no estuvo nada convincente en este asunto y no fue capaz de responder a Pizarro cuando puso sobre la mesa que la recaudación del IVA ha caído un 16% en enero, lo que demuestra un inquietante descenso de la actividad económica.
Esto es lo esencial: que las cosas empiezan a ir mal y que Solbes fingió ayer que van bastante bien. No es cierto. No hay mas que echar un vistazo a los principales indicadores de la economía en los últimos meses, a las predicciones de las instituciones y, sobre todo, a ese bolsillo de los ciudadanos al que apeló Solbes, que es el más esta sufriendo el deterioro de la situación.